Som-hi.
Partit amb dues cares. Primera part nostàlgica. És que ens acordàvem dels partits de la nostra gloriosa passada Preferent. Molt córrer però poc jugar. Poc toc de pilota (i la qualitat de l'equip ho pressuposa). Gols per distracció. Defensa despistada i/o desubicada. Mala sort, primer gol de rebot i clamorós penalty a favor que no es xiula.
Segona molt bona part. El millor, la confiança en què era possible, per part de tots. I s'aconsegueix. S'empata a dos, amb gols d'Oriol al començament i de Romà. Esperança que va a norris en els últims minuts quan Vista Alegre torna a la càrrega.
Res a retreure als locals. Però en cap moment es va escoltar el característic "comencem" del 5 local. I que tant vàrem escoltar la passada temporada. I que tant bé ens va anar. I que convida a jugar. Juguem doncs. A jugar a Pubilla.
Si la tecnologia ho permet, quatre fotos en el feisbuc (facebook) i segon gol al youtube.