Partit jugat a les 9 de la nit. Nit de carnaval. Nit freda. Nit de butifarrada.
Partit molt disputat amb un bon Artesa. Partit intens però poc brillant on el millor ha estat la gran quantitat de butifarra servida als assistents al match (això si, a la mitja part i self-service). Salvant aquest detall, el millor segon millor ha estat, sens dubte el resultat, que ens duu a tenir 8 puntets d'avantatge sobre el segon.
Primera part molt igualada, on l´Artesa ens sorprèn i s'avança en el marcador. Desconfiança entre el públic assistent i és que el fred en la caparró en fa que pensis poc. Jugada de força, velocitat i decisió de Juanjo que és tirat dintre de l'àrea. Amb tanta decisió que “de noche todos los gatos son pardos” (oi?. Tu ja m'entens...). Llança el penal el mateix Juanjo per l'esquerra i ras del porter ex-ganxo. I marca, i va marcant. Fins al xiulet final tenim major i millor domini de la situació. Mitja part de festí (alguns).
Segona part amb mes decisió però joc poc vistós. Juanjo llança un corner, Campa no arriba i Robert aranya, com “gato pardo en noche oscura” un cop de cap que es cola entre les cames del ex-ganxo, entre l´alegria de tota la parròquia i empipament monumental del ex-ganxo. També Robert, a magnífica passada per alt de Juanjo, dóna una nova esgarrapada i però no hi veiem gaire, ens entusiasmem i cantem el gol. Que no puja al marcador perquè s'anul•la per fora de joc per a uns, per a uns altres no entra encara que sembla que si i no sap/no contesta per a la resta. La veritat és que dóna en el lateral de la xarxa.
Finalitza el partit i petard de confirmació. Molta alegria en el vestuari ganxo. Bàsicament perquè ara el hi toca butifarra i després escapada al Carnaval de Solsona.
Pròxim diumenge contra el Linyola. Gran partit, esperem gran resultat. Esperem petard.
Per cert el ex-ganxo es diu Roger. I encara que li pesi ho serà per sempre i per a sempre