El partit es va jugar a Barcelona ja que a Organyà el camp estava nevat.
A Barcelona, els 14º van fer que si fos possible jugar còmodament malgrat alguna estona de lleugera pluja a mig partit.
El matx va començar de manera excel·lent. Minut dos, Romàrio des de fora de l'àrea engalta un xut que toca en un defensor, que fa canviar la trajectòria de la pilota i aquesta es cola al fons de la porteria de la Barceloneta*.
El gol va fer posar nerviosos als locals que no trobaven el lloc al camp. L'Organyà ben centrat en defensa controlava la zona ampla del camp i anava enviant pilotes a dalt amb un Robert i Romàrio molt actius. Van haver de lidiar amb els durs defensors locals que no van parar de provocar-los. Tant és així que Romàrio va rebre una agressió sense pilota, per l'esquena i amb una traïdoria impròpia de la qualitat demostrada pels jugadors barcelonins.
L'Organyà tenia el partit controlat, fins i tot en una falta llençada per Ramon, la pilota toca la tanca i després el travesser. Però a mida que s'apropava el descans els jugadors es van començar a relaxar en la marca dels davanters locals. Aquests van començar a penjar pilotes a l'olla en un sense fi de faltes. Així, en un corner sobre el minut 40 els locals marcaven de cap l'empat. Aquests van ser els pijors minuts del partit. L'Organyà estava grogui, i les errades defensives van propiciar una gran rematada del davanter centre que va fer que el nostre porter hagués d'evitar el segon gol amb una brillant "palomita".
El descans va permetre respirar els ganxos, que estaven K.O per moments.
Poc va durar l'aire del descans, ja que a la represa el Barceloneta comença a posar setge per tal d'avançar-se al marcador, i al minut 5 de la represa una llarga jugada acaba amb el davanter centre sol davant del porter que bat en la desesperada sortida. El partit semblava vist per sentència.
Malgrat aquesta momentània avantatge, els blanc-i-blaus van començar a desplegar el joc que saben fer. I van començar a triangular al mig del camp com si el resultat no anés amb ells. Van ser uns minuts de control total. Els fins fa poc desapareguts van començar a fer rondos de qualitat. Ramon, Escolà, Oriol, Òscar, Romàrio i Robert van desquiciar els locals. Tant és així, que una pilota a la banda, l'agafa Romàrio es desfa en velocitat de la seva marca, i en guanyar-li la posició, aquest li entra per darrere fent-lo caure en entrar a l'àrea.
L'àrbitre pita -tensió a la gespa- es dirigeix al defensor i li mostra la cartolina groga, i estén el braç en direcció al punt de penal. Penal claríssim. L'estela sobre la gespa demostrava l'encert arbitral.
Ramon llença i marca. El 2 a 2 puja a l'electrònic.
Minuts de desconcert local que són aprofitats pels ganxos. Òscar fa lluir el porter local en un xut ajustat des de fora de l'àrea. Aquest Organyà mereixia més, estava jugant i fent sortir de polleguera els locals que començaven a retreure's els mals marcatges. La ventolera ganxa controlava el partit, i Robert, en una pilota dividida a la frontal de l'àrea engalta un xut sorpresiu que deixa congelada la defensa i al porter que veuen incrèduls com entra per tercera vegada la pilota a la xarxa Barcelonetina.
Gran premi per l'esforç Ganxo, i tot a 20 minuts pel final. 20 Minuts d'apretar les dentes i posar molts collons per poder aturar la ràbia local. Fins a aquell moment el Barceloneta havia demostrat molt bones maneres de tractar la pilota. Però els nervis i la sorpresa del resultat els va fer sortir els gens. Un reguitzell de provocacions i simulacions de faltes es van succeir. La tripleta àrbitral va començar a patir les pressions dels locals que ho reclamaven tot. Una doble amonestació fa que Fran hagi d'abandonar el camp. D'aquesta manera els ganxos van concedir el domini total als locals que van acumular homes davant pensant en tornar a rematar amb encert. Dues faltes assenyalades molt aprop de l'àrea van posar l'emoció als darrers minuts. Però un Organyà molt ordenat i molt conscient de lo difícil que era el que havien fet, no van caure en el parany i no es van distreure en cap moment.
El xiulet final va ser un esclat de joia entre el jugadors blanc-i-blaus que havien estat capaços de girar el partit com una mitja, i de la dotzena de seguidors que es van desplaçar fins al camp costaner.
Resumint: Tres punts més, molt ben treballats, molt merescuts i sobretot, amb molt bon joc. Seriosos en defensa, ordenats i ofensius al mig del camp... i letals en atac. Un gran partit.
Un partit per recordar...
L'Organyà va fer port a la Barceloneta i es va endur tot el peix.
* Un servidor va fer tard i es va perdre el matiner gol de Romàrio.
Assumpte: Barceloneta 2...Organyà 3 
Dg Des 05, 2010 9:14 pm
